Avui fa un any que el nostre dia a dia va omplir-se de paraules com confinament, brot, mascareta, virus, pandèmia i d’altres ben poc agradables…Ja ha passat un any en els que les empreses, negocis i persones hem hagut d’adaptar-nos a la nova realitat. Les reunions, les sessions de treball i els cafès a l’oficina s’han acabat i han passat a entrar a casa nostra en molts casos.

Altres empreses han vist com s’han reduït dràsticament els seus horaris d’obertura o fins i tot han hagut de baixar la persiana durant aquests 12 mesos. Així que ens podem sentir afortunats de continuar fent el que més ens agrada, que és acompanyar als nostres clients per oferir-los el servei que més els pot ajudar.

Un any en què hem viscut les tasques de gestió de la pandèmia en primera línia i on hem col·laborat i on continuem treballant perquè els sistemes d’informació aportin el màxim amb la major rapidesa per la presa de decisions. En aquesta pandèmia és evident que s’ha fet palesa la gran necessitat d’augmentar la inversió en ciència i en convertir la innovació en accions i no discursos polítics, però també s’ha fet visible la oportunitat que els sistemes d’informació tenen en la millora de la gestió sanitària.

Si avui fa un any ens haguessin dit que molts dels nostres metges de l’atenció primària farien un salt de gegant i que canviarien la seva consulta o despatx per una pantalla d’ordinador, no hauríem pogut creure que aquesta evolució s’hagués produït en només unes setmanes. Pandèmia obliga. També les empreses tecnològiques però ens hem abocat a fer la nostra tasca col·laborant entre nosaltres i amb un únic objectiu comú. Terminis que fa un any haurien semblat temeraris s’han assolit.

Informàtics, enginyers de telecomunicacions, metges, infermeres i tot tipus de persones amb diferents coneixements i capacitats han pogut asseure’s i definir sistemes ràpids, fiables i sobretot que fossin útils per tothom. No s’han assegut al voltant d’una taula sinó cadascú des de casa seva, treballant en horaris i dies intempestius i molts cops, somniant amb una conciliació que tot i el confinament i el teletreball eren impossibles d’assolir. Per ells, pel seu esforç que molts cops no ha estat reconegut ni valorat, però que igualment estaven al peu del canó. Donant-ho tot perquè quan un professional assistencial requeria una nova necessitat per atendre millor o més ràpid als seus pacients, tingués el que podia fer-li la seva feina més fàcil.

Els professionals de la salut s’han guanyat el cel, i els que treballem amb ells cada dia, colze a colze ho sabem més que ningú, però també m’agradaria reconèixer tots els professionals tecnològics que també hem estat, estem i estarem ajudant perquè aquesta pandèmia molt aviat es converteixi en un mal record que s’ha emportat moltes persones estimades. Per ells, per tots i totes, volem acabar amb la paraula amb la que acabem totes les reunions:

Seguim!